Resposta al comentari | Sons de Barcelona

La veïna de dalt porta talons, què hi farem... el problema és que l'altre dia se'ls va posar a les 5 de la matinada i és clar, això em va despertar.

La dona anava amunt i avall amb els talons i no hi havia manera de tornar a agafar el son. Sense donar detalls de la meva indumentària, diré només que vaig anar a tocar-li la porta i a comunicar-li que normalment dormo al pis de sota del seu però que en aquell moment m'era impossible de fer-ho degut al catroc-catroc dels seus talons. Per tota resposta em diu que està fent la maleta perquè ha d'agafar un avió a primera hora. Tot el que vulguis, però aquí hi viu una comunitat de veïns... Ho va entendre a la primera, per sort. Per si de cas, jo estava pensant a regalar-li unes sabatilles que em sobren...
Sembla ser, però, que a partir d'ara aquestes desgràcies quotidianes ja no passaran més, almenys en els nous habitatges on s'apliqui la nova normativa contra el soroll, que triplicarà l'aïllament acústic de les cases. Segons la ministra d'habitatge Beatriz Corredor, significarà per als ciutadans "deixar de sentir les passes del veí de dalt, la televisió del pis del costat, les sirenes del carrer o l'ascensor". Quin descans pels que en gaudeixin!
De totes maneres, amb normativa o sense sempre hauríem de poder confiar en el sentit comú dels bons veïns.

Ahir, dia internacional del silenci, altrament dit, dia internacional contra els sorolls, alguns van fer un minut de silenci per a protestar contra la contaminació acústica. Fer un minut de silenci sempre resulta una experiència interessant. I si no, pregunteu-li a John Cage. Passem, és clar, al punt de vista artístic de l'assumpte: el silenci d'avui dia és el trànsit dels carrers, que té la gràcia de ser sempre diferent i variat.

Aquí, esperant el bus a Passeig de Colom...

Recomano aquest article sobre el silenci de Carmen Pardo:
"Las formas del silencio"